Els visigots
La tribu germànica dels visigots va arribar a la península Ibèrica cap al 411 com a aliada dels romans per expulsar els altres pobles germànics, entre ells sueus, alans i vàndals. Durant anys, Barcelona fins i tot va arribar a ser capital dels visigots establerts a la península. Els visigots també van aconseguir ocupar Tarragona, tot i la resistència dels seus habitants. Cap al darrer quart del segle V, acabat de desaparèixer l'Imperi d'Occident, l'emperador d'Orient va reconèixer la Tarraconense com un dels territoris d'assentament del poble visigot.
El regne d'Hispània va quedar establert més tard a Toledo però, tot i l'existència de relacions de poder que varen exercir, la influència al territori català del regne visigot, amb una cultura molt pobre, va ser molt feble. Més aviat són els vestigis de l'art visigòtic allò que fa de més evident la seva estada a Catalunya.
El regne d'Hispània va quedar establert més tard a Toledo però, tot i l'existència de relacions de poder que varen exercir, la influència al territori català del regne visigot, amb una cultura molt pobre, va ser molt feble. Més aviat són els vestigis de l'art visigòtic allò que fa de més evident la seva estada a Catalunya.
Art i Cultura
La presència visigoda va deixar escasses restes monumentals a Catalunya. L'església serà l'entitat generadora de la cultura i l'art, desenvolupant el que es considera un estil propi, anomenat paleocristià.
L'arquitectura visigòtica va seguir les línies estilístiques de l'arquitectura germànica, fent dels edificis religiosos la construcció més generalitzada. A Catalunya destaquen les restes de la basílica visigoda a l'interior de la Catedral de Barcelona , el mausoleu de Centelles (Tarragonès) i el Temple del Bovalar (Segrià), però és a Terrassa on es troben els testimonis més importants.
Quant a l'estil arquitectònic, destaca l'austeritat del conjunt. És freqüent el temple basilical amb absis rectangulars, de tres a cinc naus, la coberta de volta i els mosaics. Altres característiques fonamentals de les construccions visigodes són l'ús de la pedra tallada i la presència constant de l'arc de ferradura. L'escultura introduirà en aquests emplaçaments elements vegetals i figuratius a capitells i frisos.
En el camp de l'orfebreria, els visigots van fer que l'ús de les joies i els elements decoratius s'estengués de forma generalitzada. D'estil geomètric i ple de símbols abstractes i naturalistes, els objectes que han arribat a l'actualitat són d'ús quotidià, com ara sivelles, agulles, vasos, creus...
En l'àmbit de les aportacions literàries cal destacar el protagonisme dels bisbes i eclesiàstics com a principals literats. La llengua emprada continuava sent el llatí. Tanmateix, reis i monarques s'encarregaren del recull de lleis tan importants per al sistema jurídic com és el Liber iudiciorum, llei gòtica en vigor fins el segle XV.
L'arquitectura visigòtica va seguir les línies estilístiques de l'arquitectura germànica, fent dels edificis religiosos la construcció més generalitzada. A Catalunya destaquen les restes de la basílica visigoda a l'interior de la Catedral de Barcelona , el mausoleu de Centelles (Tarragonès) i el Temple del Bovalar (Segrià), però és a Terrassa on es troben els testimonis més importants.
Quant a l'estil arquitectònic, destaca l'austeritat del conjunt. És freqüent el temple basilical amb absis rectangulars, de tres a cinc naus, la coberta de volta i els mosaics. Altres característiques fonamentals de les construccions visigodes són l'ús de la pedra tallada i la presència constant de l'arc de ferradura. L'escultura introduirà en aquests emplaçaments elements vegetals i figuratius a capitells i frisos.
En el camp de l'orfebreria, els visigots van fer que l'ús de les joies i els elements decoratius s'estengués de forma generalitzada. D'estil geomètric i ple de símbols abstractes i naturalistes, els objectes que han arribat a l'actualitat són d'ús quotidià, com ara sivelles, agulles, vasos, creus...
En l'àmbit de les aportacions literàries cal destacar el protagonisme dels bisbes i eclesiàstics com a principals literats. La llengua emprada continuava sent el llatí. Tanmateix, reis i monarques s'encarregaren del recull de lleis tan importants per al sistema jurídic com és el Liber iudiciorum, llei gòtica en vigor fins el segle XV.
Anirem amb tempto. De tots és sabut que el període visigótico o visigot ocupa en teoria i a Espanya els segles V, VI i VII , els mateixos historiadors d'art no es posen d'acord, en el que si estan d'acord és en què està enmig de dos grans moviments culturals, el romà i el romànic. En unes recents excavacions a l'església de Just i Pastor, i a la base de la sagristia, que dóna just al que és l'absis, han trobat unes de les primeres piscines baptismals de la nostra ciutat. Els deixo els detalls reflectits en l'escrit.
Basílica de Sant Just i Pastor. Carrer Darrere de Sant Just. Barri Gòtic
Basílica de Sant Just i Pastor. Carrer Darrere de Sant Just. Barri Gòtic
.jpg)
