Demà dijous prova on-line d'Egipte
SOLUCIONARI:
a) Quins eren els límits de Mesopotàmia?
Al nord i a l’est limita amb la serralada del Zagros; al sud limita amb el golf Pèrsic i el desert d’Aràbia;
a l’oest limita amb el desert de Síria.
b) Identifica les regions de Mesopotàmia.
Les regions són Sumer, Accad i Assur. Convindria demanar que l’alumnat les situés donant referències
geogràfiques (Sumer és al sud d’Accad, entre el Tigris i l’Eufrates)
c) On ha de ploure perquè el Tigris i l’Eufrates siguin rius cabalosos?
Hauria de ploure a la capçalera dels rius, a la serralada del Zagros.
Pàgina 237
Respon a les preguntes següents (font 3):
a) Quins eren els límits d’Egipte?
La mar Mediterrània pel nord, el desert de Núbia pel sud (aquesta dada no apareix en el mapa del llibre),
el desert Aràbic i la mar Roja per l’est, i el desert de Líbia per l’oest.
b) Identifica les grans regions de l’antic Egipte.
El Baix Egipte, situat a la regió del delta, i l’Alt Egipte, situat a la vall mitjana del Nil, més al sud que el
Baix Egipte.
c) On ha de ploure perquè el Nil sigui un riu cabalós?
A les capçaleres dels diversos rius que l’alimenten: regió del llac Victòria i el massís etiòpic. El professorat
podria fer notar a l’alumnat que a Egipte gairebé no hi ha precipitacions.
d) Quin és el mitjà de comunicació més habitual entre els egipcis?
Les barques que naveguen pel Nil.
Quina diferència hi ha entre un poblat neolític i una de les primeres ciutats?
Les primeres ciutats eren de major grandària, els seus habitants hi desenvolupaven activitats econòmiques
variades i eren emmurallades. També es pot esmentar l’ús de la tova i el maó com a materials constructius.
Relaciona cadascun dels noms següents amb Egipte o Mesopotàmia, segons correspongui:
Assur, Uruk, Tebes, Nil, Tigris, Menfis, Zagros.
Egipte: Tebes (ciutat), Nil (riu), Memfis (ciutat).
Mesopotàmia: Assur (ciutat), Uruk (ciutat), Tigris (riu), Zagros (serralada).
Indica quins dels següents elements són característics de les civilitzacions urbanes:
Artesans, comerciants, muralles, palaus.
Al llarg de quin riu es desenvolupà la civilització de l’antic Egipte? I la de Mesopotàmia?
Al llarg del riu Nil en el cas d’Egipte i entre el Tigris i l’Eufrates en el cas de Mesopotàmia.
a) En quins mesos es produeix la crescuda del Nil?
La crescuda es produeix durant els mesos d’octubre a juliol, essent l’agost i el setembre els dos mesos
més cabalosos.
b) Com aprofitaven els agricultors egipcis la crescuda del Nil?
Els agricultors egipcis aprofitaven la crescuda per inundar els camps. Quan baixava el nivell del riu, la
humitat deixava els camps amb bona saó, fet que garantia bons rendiments agraris.
c) Per què la utilització de l’aigua del Nil comporta l’existència d’un poder organitzat?
Perquè calia que algú organitzés els treballs de construcció de dics, pous i estanys.
Per què va augmentar l’excedent agrari a Egipte i a Mesopotàmia? Quines conseqüències va
tenir aquest increment?
L’excedent agrari va augmentar perquè els pagesos egipcis i mesopotàmics produïen molt més del que
necessitaven per viure. Aquest augment va permetre l’aparició del comerç, va estimular el transport i va
afavorir el naixement de grups dedicats a activitats diferents a la producció d’aliments, com els artesans
i els soldats.
Digues quins dels elements següents van néixer amb la civilització urbana: l’artesania, la
sedentarització, la ciutat, l’excedent, l’agricultura, la roda aplicada al transport, els pagesos, la
ramaderia.
Van néixer amb la civilització urbana: l’artesania, la ciutat, l’excedent i la roda aplicada al transport. Els
altres elements havien nascut amb la revolució neolítica.
a) Qui va ser Hammurabi? Quant de temps fa que va governar?
Va ser un rei de Babilònia. Va governar fa uns 3 700 anys.
b) Què devien ser els sicles i les mines de plata?
A partir del text, l’alumnat podria deduir que són monedes. Aleshores el professorat hauria de notar que
a l’època d’Hammurabi la moneda encara no existia. Es tracta d’unitats de pes usades a Babilònia. El
sicle constituïa 1/60 part de la mina, amb un pes aproximat d’uns 11 grams. Queda a criteri del professorat
decidir si la resposta s’ha de deduir del context o bé si l’alumnat ha de buscar-la directament de
l’enciclopèdia.
c) Els càstigs, eren iguals per a tothom? Quin criteri se seguia a l’hora de fixar-los?
No eren iguals per tothom, sinó que estaven en funció de la posició social de cada personatge. Hi ha
molts exemples al text (un mateix delicte, com fer mal a l’ull, és castigat de formes diverses). El professorat
pot explicar a l’alumnat que criteris similars d’exercir la justícia es van mantenir a Europa fins als
segles XVIII i XIX.
d) Per què creus que aquest text és una mostra del poder dels reis de Mesopotàmia?
Perquè els reis manifesten que tenen capacitat de fer lleis dures i d’imposar-les al conjunt de la població.
Pàgina 241
Classifica els poders dels reis egipcis i mesopotàmics en tres grups: polítics, econòmics i
religiosos.
Poder polític: governar, fer lleis, jutjar, dirigir l’exèrcit.
Poder econòmic: controlar i organitzar la construcció d’obres hidràuliques, cobrar impostos. Els reis eren,
a més, grans propietaris de terres.
Poder religiós: el rei ho era per voluntat dels déus. A Egipte, el faraó era considerat un déu vivent.
10.11
10.10
10.9
10.8
135
«A Egipte i a Mesopotàmia el poder dels reis era d’origen diví». Explica aquesta frase.
Aquesta frase vol dir que es considerava que els reis a Mesopotàmia o els faraons a Egipte eren representants
dels déus a la terra.
Defineix amb paraules teves què és un estat.
Activitat oberta, es tracta que cada alumne contesti amb paraules seves què ha entès que és un estat.
Hauria de quedar clar que anomenem estat el conjunt de poders, lleis i administració de les persones
dins d’un territori.
Quines diferències hi ha entre una persona lliure i un esclau?
Els esclaus eren propietat d’altres persones, eren tractats com una mercaderia, és a dir, que es podien
vendre, comprar, llogar. En canvi, les persones lliures no eren propietat de ningú, podien treballar i
cobraven per la feina feta.
Qui tenia el màxim poder a l’antic Egipte?
La persona que tenia el màxim poder a Egipte era el faraó.
Respon a les preguntes següents, referides a la font 10.
a) Posa un títol al text.
El paper dels escribes a l’Egipte faraònic.
b) Per quina raó era tan avantatjosa la feina d’escriba?
La feina de l’escriba era molt valorada, ja que eren dels pocs que sabien llegir i escriure. En el text s’afirma
que l’escriba no pagava impostos i tenia el poder de controlar el que pagaven altres persones, tenia
assegurada l’alimentació –sense haver de produir aliments- i la seva feina, a diferència de la dels pagesos,
no comportava fatiga física. Tenia, també segons el text, moltes probabilitats d’ascendir de categoria
social.
Digues quins d’aquests personatges sabien escriure i quins no, a l’antic Egipte:
faraó, esclau, comerciant, sacerdot, soldat, pagès, escriba, pescador, orfebre, visir.
Sabien escriure els personatges següents: faraó, sacerdot, escriba. Ara bé, els visirs probablement també
dominaven l’escriptura. També es pot establir una discussió a classe sobre el comerciant; l’alumnat hauria
de fixar-se que per fer comerç és necessari saber portar la comptabilitat.
Quins suports van tenir l’escriptura a Mesopotàmia i a Egipte? Quins d’aquests suports
creus que s’han conservat en més bon estat fins avui?
Va tenir com a suports pedra, taules d’argila i papir.
Sobre la segona part de la pregunta caldria obrir una discussió a classe. L’alumnat hauria de concloure
que el suport més feble eren les taules d’argila, i que el papir es deteriora més que la pedra.
Quins suports d’escriptura es fan servir actualment?
Es fan servir el paper i els suports electrònics (CD-ROM, DVD…).
a) Busca en una enciclopèdia de què eren déus Anubis i Thot.
Anubis era el déu dels morts. Thot era la deessa de l’escriptura i els números.
b) En què consisteix la prova a la qual és sotmès el difunt?
Se sospesaven les bones i males accions del difunt. Si la pesada era favorable al difunt, aquest accedia
al paradís etern. Contràriament, el cor del difunt era devorat pel monstre, fet que impossibilitava el gaudi de la vida eterna.
c) En quin cas intervenia el monstre devorador?
En el cas que el cor del difunt fos més pesant que la ploma.
d) Quina mena d’inscripcions apareixen a la il·lustració?
Es tracta d’escriptura jeroglífica. És possible que aquest sigui un dels coneixements previs que l’alumnat
tingui sobre l’antic Egipte. En cas de no ser-ho, la pregunta pretén facilitar l’aparició d’aquest tema a
classe.
a) La pintura que tens a sobre d’aquestes línies i les estàtues que tens al costat representen les
divinitats següents: Anubis, Isis, Ra, Osiris. Identifica-les.
- Anubis: D.
- Isis: B.
- Ra: A.
- Osiris: C.
b) Relaciona cadascun dels déus que acabes d’identificar amb un dels següents elements: sol,
momificació, maternitat, resurrecció.
- Anubis: momificació.
- Isis: maternitat.
- Ra: Sol.
- Osiris: resurrecció.
Cita quatre divinitats egípcies.
Activitat amb múltiples respostes. A tall d’exemple: Maat, Thot, Sejmet, Horus.
Què és un sarcòfag?
Un sarcòfag és el recipient que conté el mort.
Què calia fer, segons la religió egípcia, per accedir a la vida eterna?
La religió egípcia donava molta importància a la vida després de la mort i es considerava que els humans
tenim una ànima immortal, anomenada sahu. Per poder accedir a la vida eterna, la persona difunta era
sotmesa a un judici davant d’Osiris i vigilada per Anubis. En aquest judici es col·locava en una balança
el cor del difunt i una ploma. Si el cor pesava més que la ploma, Ammit (el monstre devorador) es menjava
el cor i el sahu del difunt desapareixia per sempre. Si la ploma pesava igual, el difunt era conduït
davant d’Osiris i guiat per Horus fins al jardí dels joncs, on viuria amb les divinitats.
Quines eren les funcions dels temples egipcis? I la de les piràmides?
Els temples eren els edificis on els egipcis adoraven els déus, en els temples s’hi guardaven els tresors
importants i les imatges dels déus a qui estaven dedicats. A més a més eren els llocs de residència dels
sacerdots. Les piràmides eren tombes reials, en el seu interior hi havia la cambra on es guardava el cos
del difunt.
10.25
10.24
10.23
10.22
10.21
136
Pàgina 247
Assenyala tres similituds i tres diferències entre l’art egipci i l’art mesopotàmic.
Similituds: edificis de gran grandària per demostrar el poder dels reis; rigidesa de les escultures; frontalitat,
inexpressivitat i absència de moviment en les escultures.
Diferències: a Mesopotàmia s’usava la volta i l’arc de mig punt; a Egipte, en canvi, l’arquitectura era
sempre arquitravada. El maó és el material constructiu més característic de Mesopotàmia, mentre que
el més usat a Egipte és la pedra. A Egipte, el palau no és l’edifici més representatiu de l’arquitectura; en
canvi, el palau és l’obra arquitectònica més significativa de Mesopotàmia. Les escultures de Mesopotàmia
són de petites dimensions. A Egipte, en canvi, tot i haver-n’hi d’escassa grandària, les estàtues més
característiques són monumentals.
Indica quines característiques de l’escultura egípcia pots observar a la font 19.
Es tracta de figures rígides, amb els braços enganxats al costat del cos, en aquest cas, al pit, no donen
cap sensació de moviment. Les escultures egípcies van ser pensades per ser vistes frontalment i els seus
rostres són inexpressius.
Indica quines característiques de la pintura egípcia pots observar a la font 20.
En primer lloc es tracta d’una pintura a les parets d’una tomba.
En segon lloc, representa escenes agradables de la vida del difunt: una escena de caça al riu Nil.
En tercer lloc, formalment parlant, el fet de posar el cos de cara, i les cames i el rostre de perfil.
En quart lloc, l’existència de moviment.
En cinquè lloc, la dimensió diferent de les figures segons el seu nivell social.
Finalment, la utilització de colors plans.
Activitats finals
Pàgina 252. El naixement de les ciutats
▲▲ Digues a quines de les quatre definicions que hi ha a continuació corresponen les
expressions Alt Egipte i Baix Egipte. Hi ha dues definicions que no són correctes. Digues per què
no ho són.
a) Zona geogràfica del delta del Nil.
Aquesta definició és del Baix Egipte.
b) Desembocadura dels rius Tigris i Eufrates.
Definició errònia, ja que es refereix al golf Pèrsic, a Mesopotàmia.
c) La serralada de Zagros.
Definició errònia, ja que fa referència a Mesopotàmia.
d) La vall mitjana del riu Nil.
Aquesta definició és l’Alt Egipte.
▲▲ Explica què vol dir la frase següent i posa un exemple del que significa: «Amb les revolucions
urbanes, la població es va fer definitivament sedentària».
Quin és el concepte contrari al de sedentari? En quina època els éssers humans no han estat mai
sedentaris?
Significa que amb el naixement de les ciutats la població ja no es desplaçava per tal de procurar-se la
subsistència: a la ciutat o a la seva rodalia hi obtenien tot el necessari per viure.
10.30
10.29
10.28
10.27
10.26
137
El contrari de sedentari és nòmada.
Els homes no van ser mai sedentaris durant el Paleolític.
▲▲ Completa cada cap amb la cua que li correspongui.
Caps
a) Uruk, Ur i Lagash…
b) Memfis, Tebes i Karnak…
c) Tigris i Eufrates…
Cues
a) …són ciutats de l’antiga civilització egípcia.
b) …són rius de Mesopotàmia.
c) …són ciutats de l’antiga civilització mesopotàmica.
1) Uruk, Ur i Lagash són ciutats de l’antiga civilització mesopotàmica.
2) Memfis, Tebes i Karnak són ciutats de l’antiga civilització egípcia.
3) Tigris i Eufrates són rius de Mesopotàmia.
Pàgina 252. Les ciutats i els rius
▲▲ Llegeix el text següent i respon a les preguntes que trobaràs a continuació.
a) Identifica les idees principals del text.
La importància del riu per a l’agricultura egípcia; la consideració del riu com una divinitat; l’existència
de crescudes periòdiques.
b) És una font primària o secundària? Per què?
Es una font primària, ja que va ser redactada en el moment històric que estem estudiant (3000-2000 aC).
c) A què es refereix quan parla de l’Alt i el Baix Egipte?
Es refereix a les dues regions en què es dividia l’antic Egipte. L’Alt Egipte correspon a la vall mitjana del
Nil, i el Baix Egipte correspon al delta.
d) Per què «si el Nil triga, aleshores tot home es troba en la misèria»?
Perquè l’arribada de la inundació era fonamental per a la fertilització del sòl i, per tant, per les bones
collites.
▲▲ Escriu el concepte que correspon a cadascuna d’aquestes definicions:
a) Es diu de la part sobrant de la producció, és a dir, allò que no es consumeix.
Excedent.
b) Artesà que treballa els metalls i els dóna forma amb foc i a cops de martell.
Ferrer.
c) Artesà que fabrica objectes utilitzant com a materials l’or i la plata.
Orfebre.
Pàgina 252. Reis i faraons
▲▲ Cap a l’any 2100 aC, un escriba egipci va redactar un text titulat Sàtira dels oficis. El fragment
que hi ha a continuació està adreçat a un jove que vol deixar els estudis i dedicar-se a treballar.
Llegeix-lo, i un cop l’hagis llegit, posa-hi un títol i respon a les preguntes que trobaràs a continuació.
Hi ha diverses opcions vàlides a l’hora de posar títol al text. Per exemple: «La dura situació dels pagesos
a l’antic Egipte» o, més irònicament, «Raons per no deixar d’estudiar».
a) De quins fets t’informa aquest text? Enumera’ls per escrit.
1. Els pagesos de l’antic Egipte com a classe productiva.
2. Els pagesos de l’antic Egipte com una de les categories socials inferiors.
138
3. Existència de jerarquització social a l’antic Egipte.
4. L’escriba com a funcionari de posició envejable, encarregat de controlar el pagament dels impostos.
5. Duresa de les condicions de vida i treball al camp, a l’antic Egipte.
6. Ús de la tortura per part del poder.
b) Els fets referits en aquest text, són socials, culturals, econòmics o polítics? Per què?
Els cinc primers són socials, ja que es fixen en la vida dels grups de persones que formen part de la societat
i en aspectes de la seva activitat diària.
c) Qui són els qui tenen poder i els qui no en tenen? Identifica’ls.
Té poder l’escriba; no en té, el pagès. La situació dels soldats hauria de ser objecte de discussió a classe:
tenen poder damunt del pagès, però actuen a les ordres de l’escriba.
d) Quin consell et sembla que dóna l’escriba autor d’aquest text al jove que vol deixar els estudis?
Li diu que s’hi repensi, tenint en compte que els estudis i el domini de la lletra li obren la porta al món
dels poderosos. Sense estudis, en canvi, el jove està abocat a romandre en una posició social ben dura.
Pàgina 253
▲▲ Observa la piràmide social d’Egipte i de Mesopotàmia i contesta a les preguntes
següents:
a) Quins grups socials hi havia a Egipte i a Mesopotàmia?
Poden contestar enumerant els grups que figuren a la piràmide: família reial, sacerdots, alts funcionaris,
caps de l’exèrcit, escribes, artesans, soldats, pagesos i esclaus.
b) Quin d’aquests grups era més nombrós? Quin era més reduït? Quins eren els dos grups menys
poderosos?
El més nombrós era el dels pagesos (figuren a la part ampla de la piràmide).
El més reduït era la família reial (figura a la part estreta de la piràmide).
Els que tenien menys poder eren els esclaus, que no eren lliures. També es pot donar per vàlida una resposta
més àmplia: artesans, soldats, pagesos i esclaus.
Pàgina 253.
La invenció dels nombres i de l’escriptura
▲▲ La pedra de Rosetta va ser molt important per poder desxifrar l’escriptura jeroglífica.
Contenia un mateix text en escriptura jeroglífica, demòtica (una forma simplificada de l’escriptura
jeroglífica) i grega.
a) De quina manera creus que la pedra Rosetta va permetre desxifrar l’escriptura jeroglífica?
La pedra Rosetta va ser clau per poder desxifrar l’escriptura jeroglífica i es va poder fer perquè contenia
una part en grec, que era perfectament conegut.
b) Amb l’ajuda d’Internet, o d’una enciclopèdia, esbrina el nom de l’egiptòleg que l’any 1822 va
començar a desxifrar l’alfabet jeroglífic gràcies a la pedra Rosetta.
Egiptòleg francès Jean- François Champollion.
c) Esbrina també a quina ciutat hauràs de viatjar si vols visitar el museu on es conserva la pedra
Rosetta.
Hauríem d’anar a Londres, al Museu Britànic (British Museum).
▲▲ La il·lustració de sota correspon a un jeroglífic egipci que es conserva al Museu del
Louvre de París, a França. Observa-la i respon les preguntes que hi ha a continuació.
a) Descriu els signes jeroglífics que hi ha a la imatge.
Hi apareixen representats éssers humans, vegetals, animals i objectes, com és propi de l’escriptura jeroglífica.
10.37
10.36
10.35
139
b) Quins funcionaris s’encarregaven d’escriure textos com aquest?
Els escribes.
c) Sobre quines superfícies s’escrivien els jeroglífics?
Es podien escriure sobre pedra o sobre papir.
d) Quins altres tipus d’escriptura va haver-hi a les primeres civilitzacions urbanes?
La cuneïforme que va néixer a Mesopotàmia i es va difondre pel Pròxim Orient. L’escriptura cuneïforme
pertany al tipus d’escriptura que anomenem sil·làbica, la jeroglífica al tipus pictogràfica i amb els fenicis
apareix l’escriptura alfabètica.
Pàgina 254. El culte a la mort a Egipte
▲▲ Llegeix aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació.
a) Qui eren Isis i Osiris?
Eren germans i estaven casats. Dues divinitats Egípcies.
b) Quina relació hi ha entre aquesta llegenda i el fet que Osiris fos considerat el déu de la re sur -
rec ció?
Osiris fou considerat el Déu de la resurrecció perquè el seu cos retornà a la vida després que el seu germà
Set el llancés al Nil i que, posteriorment, el tallés en catorze trossos. Amb l’ajuda d’Isis i la màgia, els
fragments d’Osiris s’ajuntaren; d’aquí la seva vinculació amb el món de la resurrecció.
c) L’expressió «una bonica caixa de fusta que disposava de tapadora» explica l’origen mític d’un
objecte. De quin es tracta?
Dels sarcòfags.
Pàgina 254. L’art a Mesopotàmia i a Egipte
▲▲ Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses.
a) Les tombes de Mesopotàmia s’anomenen ziggurats.
Fals. El ziggurat és una part del temple.
b) El palau és l’edifici més important de l’arquitectura egípcia.
Fals. La tomba i el temple són més importants.
c) A les pintures egípcies hi ha més sensació de moviment que a les escultures.
Cert.
d) Tant l’art egipci com el de Mesopotàmia volien demostrar el poder dels reis i sacerdots.
Cert.
e) La coberta dels temples egipcis era sostinguda per columnes gruixudes. Cert.
f) Les escultures egípcies i de Mesopotàmia es caracteritzen per la seva gran expressivitat.
Fals. Al contrari, els rostres són totalment inexpressius.
▲▲ La il·lustració de sota representa unes escenes agrícoles pintades a les parets d’una
tomba egípcia trobada a Tebes. Observa-la i respon a les preguntes que hi ha a continuació.
a) Quines característiques de l’antic Egipte hi trobes?
La ubicació als murs de les tombes; la representació d’escenes de la vida quotidiana, la representació del
moviment, la major grandària dels personatges més importants.
b) Quina informació ens dóna aquesta pintura sobre la vida a l’antic Egipte?
Ens dóna informació sobre les feines agrícoles. La sega s’efectuava amb una falç amb mànec de fusta;
pot observar-se que amb la falç només tallaven les espigues, ja que la tija es recollia després.
▲▲ 10.41 La il·lustració que tens més avall correspon al temple de Ramsès II que hi ha a Abu Sim-
10.40
10.39
10.38
140
bel i les dues escultures més grans representen Ramsès II. Observa-la i digues quines característiques
de l’escultura egípcia trobes en aquest monument. També investiga qui era Ramsès II.
Les característiques que observem són la ubicació de les escultures en temples; rigidesa, braços enganxats
al cos, absència de moviment, frontalitat, inexpressió, mida gegantina de les representacions del
faraó. Ramsès II va ser un faraó que va regnar entre el 1304 aC i el 1275 aC.
Pàgina 255. Activitats d’avaluació
Escriu una breu redacció que dugui per títol «Les civilitzacions urbanes». Segueix l’esquema
següent:
– Què és una civilització urbana?
– Quines són les característiques d’una civilització urbana?
– Quines diferències hi ha entre una civilització urbana i el Neolític?
– Quin paper van tenir els rius en l’aparició de les primeres civilitzacions urbanes?
– Com aprofitaven els rius aquestes civilitzacions?
L’activitat és oberta. Cal evitar que l’alumnat la solucioni copiant directament qualsevol dels paràgrafs
d’aquest apartat. També cal evitar que l’alumnat, en comptes de redactar un únic paràgraf, respongui
cadascuna de les idees apuntades a la pauta com una pregunta independent. Proposem el següent
exemple amb la intenció de donar pautes al professorat sobre els punts que hauria de tocar l’alumnat:
«Una civilització urbana és aquella en la qual existeixen ciutats. Aquest va ser el cas d’Egipte i Mesopotàmia,
les dues primeres civilitzacions urbanes de la història. Els oficis de les civilitzacions urbanes eren
molt més variats que els practicats al Neolític, un període, aquest, en el qual la ramaderia i l’agricultura
eren les úniques activitats que ocupaven la població. Una altra mostra de la major complexitat de les
civilitzacions urbanes, comparant-les amb el Neolític, és l’existència de temples, palaus i muralles.
També cal indicar que a les ciutats hi vivia força més gent que als poblats neolítics. Els rius van tenir un
paper fonamental en l’aparició de les primeres civilitzacions urbanes, ja que gràcies a la utilització de
sistemes de regadiu van aparèixer collites abundants de productes agrícoles ben diversos. I amb aquest
augment de la producció es va poder alimentar tota la gent que vivia a les ciutats. Egipte aprofitava les
crescudes del Nil, entre els mesos de juny i octubre. D’aquesta manera, s’inundaven els camps i la terra
esdevenia més fèrtil. També van construir canalitzacions.»
Observa aquest mapa mut i relaciona cada xifra amb el topònim que li correspon (les xifres
corresponen a estats i les lletres, a accidents geogràfics): Nil, mar Mediterrània, golf Pèrsic, Eufrates,
mar Roja, Tigris, Egipte i Mesopotàmia.
1 Egipte
2 Mesopotàmia
A mar Mediterrània
B Nil
C Mar Roja
D Eufrates
F Golf Pèrsic
Explica per quines de les raons següents el poder podia estar interessat a controlar l’escriptura:
– Per confeccionar llistes de població que especifiquessin els tributs que es pagaven.
– Per saber on vivia cada habitant i poder-li pagar la pensió.
– Per immortalitzar les gestes dels faraons a les parets dels palaus, dels temples i de les tombes.
– Per fer enquestes entre els súbdits i conèixer-ne els necessitats.
– Per confeccionar llistes de població que especifiquessin els tributs que es pagaven.
– Per immortalitzar les gestes dels faraons a les parets dels palaus, dels temples i de les tombes.
3
2
1
141
Digues quin concepte defineix cada un dels sintagmes següents:
– Persona que tenia el màxim poder a Egipte: FARAÓ.
– Conjunt format pel poder, les lleis i l’administració d’un territori: ESTAT.
– Religió que adora diversos déus: POLITEÏSTA.
– Edificis on els antics egipcis guardaven les imatges dels déus: TEMPLE.
Classifica els elements següents segons que vagin relacionats amb l’art egipci, amb l’art mesopotàmic
o amb tots dos: ziggurat, escultures rígides, ús de la pedra com a material de construcció,
arc i volta, piràmides, ús del maó com a material de construcció, pintures a les tombes.
ART EGIPCI: ús de la pedra com a material de construcció, piràmides, pintures a les tombes.
ART MESOPOTÀMIC: ziggurat, ús del maó com a material de construcció, arc i volta.
TOTS DOS: escultures rígides.
